ANTIGA ESCOLA DES RAMAL

Pere Alzina Seguí. Setembre 2008

Introducció

L’any 2010 l’edifici de l’escola des Ramal complirà 100 anys. Que l’edifici d’una escola compleixi 100 anys no sol ser un aniversari massa freqüent. En primer lloc, perquè no són massa les escoles que es van construir fa cent anys i, en segon lloc, perquè són molt pocs els edificis que es van fer servir d’escoles que continuïn en actiu.

L’escola des Ramal és un edifici emblemàtic en el marc de la plaça des Ramal, una plaça totalment renovada, oberta i preparada per als ciutadans; un espai de passejar i gaudir de l’ombra, per jugar o per prendre un refresc; la reforma de la plaça no ha fet més que realçar l’edifici de l’escola. L’edifici atresora una història fascinant. És una història complexa, de grans alegries i de grans frustracions, de consensos i de disputes. L’escola va ser creada per ser un espai de llibertat i de formació científica i es va convertir en un espai de repressió de les idees, la llengua i la cultura pròpies. Al final, d’ella van tornar a ressorgir els ideals de llibertat i l’esperit que l’havia creada va empènyer a construir un nou centre amb totes les condicions adequades als nous temps, el col·legi públic Dr. Comas Camps; finalment es va emplenar de l’alegria contagiosa, dels plors i de les rialles de centenars de fillets i filletes d’entre 0 i 3 anys i ara per ara albergarà el centre de gravat internacional.

Antecedents; els inicis

L’any 1891, Gabriel Comas és destinat a l’escola pública de fillets d’Alaior i s’inicia un dels períodes més rics de la nostra història amb una àmplia mobilització progressista i cooperativa. Un parell d’anys més tard, el 1894, Gabriel Comas aplica el concepte de graduació escolar sense els mitjans humans necessaris; organitza tres grups classificats per edats amb l’objectiu d’atendre millor les necessitats de tots i cadascun dels alumnes.

Gabriel Comas va organitzar un col·lectiu anomenat El Porvenir de la Vejez, una associació capdavantera en la reivindicació de l’educació popular, l’associacionisme de socors mutus i la solidaritat entre el més necessitats. Va ser en aquesta associació on va néixer la necessitat de demanar la construcció a Alaior d’una escola graduada. El Porvenir de la Vejez es constitueix a Alaior a finals de 1899 amb tres objectius clars: fomentar l’esperit de col·laboració entre les persones més desafavorides, proporcionar socors mutus als associats en cas de malaltia o invalidesa permanent i fomentar l’educació popular i la reforma escolar entre els fills dels seus associats com a germen de la futura societat a la que aspiren.

El dimarts 9 d’abril de 1901, El Liberal, el diari d’Unió Republicana, publica la ressenya d’una manifestació sense precedents a Alaior:

El pueblo de Alayor despierta, sigue la marcha progresiva que es ley de vida para las sociedades modernas. Ayer se celebró una manifestación popular para pedir al Ayuntamiento que se establezcan en aquella villa las escuelas graduadas. La iniciativa del acto salió de la sociedad obrera El Porvenir de la Vejez y encontró eco en todas las clases sociales.

En la Plaza del Príncipe, y a las diez de la mañana, se reunieron más de 700 personas, que escucharon con religiosa atención a nuestros amigos don Francisco Sintes i Mercadal, hortelano, quien en sentidas palabras expuso la necesidad que tiene el pueblo de instruirse, de educarse; y a nuestro no menos querido amigo señor Comas, Presidente de la Sociedad iniciadora de la idea.1

La notícia també repercussió a la premsa nacional; El Liberal de Madrid afirma:

El Ayuntamiento de Alayor (isla de Menorca) acaba de dar una gran prueba de cultura, acordando la creación de una escuela graduada para niños, en la cual se refundiran las dos que al estilo antiguo, que aún se sigue en España por desgracia, existían en aquel pueblo.(…)

Y que conste que el Ayuntamiento de Alayor no es poderoso ni cuenta con los grandes recursos con que otros, que siguen apegados al rutian. Verdad es que sabe administrar y pertenece a una provincia donde jamás se ha adeduado a los maestros un céntimo.2

La construcció d’un nou edifici i la consolidació de la graduació escolar. 1910-1914

Quan Gabriel Comas abandonà Alaior, l’escola quedà orfe del director i mestre que l’havia portada a ser un model i exemple d’innovació; però la llavor estava sembrada; el 1910, s’inaugurà el nou edifici, que reunia totes les condicions higièniques i pedagògiques del moment. Alaior tenia un edifici per albergar una escola graduada molt abans que la majoria de capitals de província de l’estat. Desgraciadament, no tots els mestres són com Gabriel Comas; una escola graduada en mans de professionals pot esdevenir un model, talment que en mans d’ineptes pot transformar-se en un calvari. Això és el que va esdevenir poc temps després de la seva inauguració.

Novament, l’escola graduada pren força i es transforma en capdavantera en innovacions. 1919-1936

Amb l’arribada de mestres amb ànsies renovadores, el mestre Palliser, el mestre Bosch, l’escola va prendre el rumb que tots havien desitjat: una escola graduada organitzada, ben planificada, coordinada entre els professors i innovadora, profundament innovadora. Es treballa per centres d’interès sobre elements i objectes del medi més proper i s’elabora una de les revistes escolar més ben editades i completes aplicant el mètode Freinet.

L’escola única, laica, gratuïta i obligatòria; l’escola unificada. 1936-1939

Durant la guerra civil, les autoritats insulars van ordenar el tancament de totes les escoles privades i va concentrar tota la població escolar en el es va anomenar escola unificada, única, laica, gratuïta, coeducativa i obligatòria per a tothom. Els mestres titulats van exercir la direcció i es van contractar molts ajudants afins a la República per poder escolaritzar tothom. Van ser anys molt dolorosos i dramàtics.

Esclafar la memòria: la dictadura franquista. 1939-1970

El final de la guerra i la posterior dictadura franquista va esclafar tot allò que tant havia costat: innovar en educació, renovar els mètodes i oferir una educació científica d’acord amb els nous temps. Tot el que era innovador, els mètodes que pretenien ensenyar a pensar, els plantejaments educatius que intentaven fer reflexionar sobre els problemes del món, el raonament científic, l’experimentació… va ser literalment esborrat dels centres escolars; tot allò que no fos adoctrinament, repetir de memòria, i aplicar càstigs desproporcionats no hi tenia lloc a l’escola.

Reivindicar la dignitat de l’escola pública: 1970-1975

La dictadura no només havia obscurit la pedagogia i esvaït la ciència; també havia marginat l’escola pública. De fet, no ho era pública, era la nacional; era més nacional que pública i els qui allà acudíem érem ciutadans de segona enfront als que acudien a escoles privades o religioses. Però tot malson també s’acaba i un grup de famílies es van posar a treballar, al final de la dictadura, per recuperar la dignitat de l’escola pública, dotar-la dels mitjans necessaris i oferir una educació de qualitat; tot un repte plantejat des de la col·laboració, l’entesa i la fermesa amb les mateixes autoritats de la dictadura que s’acaba.

Era l’any 1970 i seguíem utilitzant una instal·lació modèlica construïda i acabada el 1910, 60 anys abans. Aquesta és una de les proves més evidents de la deixadesa de les autoritats en el camp educatiu.

El dia 17 de juny de 1977, s’inaugura la nova escola amb 16 aules ben equipades, amb cuina, menjador, biblioteca, despatxos, sala de professors i habitatge pel conserge. Es Ramal va obrir una nova etapa: els fillets i les filletes més petits van omplir de plors, rialles, tristors i alegries els vells murs de l’escola alçada el 1910.

Començava una època de creixement i de consolidació d’un projecte educatiu nou, l’escola pública, gratuïta i de qualitat per a tothom. La llibertat havia triomfat, com sempre, per molt que algú s’entesti en impedir-ho.

Una nova etapa per a una nova època: escola d’educació infantil

Poc a poc, la junta de l’AMPA del Dr. Comas es va anar fent càrrec de la gestió de l’escoleta per donar sortida al creixent número de fillets i filletes de 0 a 3 anys que necessitaven del servei, sempre amb el suport de l’Ajuntament i del Consell Insular.

Les educadores i els plors i les rialles dels fillets i filletes que l’han omplerta els darrers anys li han donat vida, conjuntament amb el suport de les famílies i l’AMPA i avui per avui estem a punt de començar una nova etapa, una etapa que obrirà l’edifici al món, albergant el centre internacional de gravat.

1 Vegeu l’article Un meeting pedagógico a El Liberal, 9 d’abril de 1901. A portada.

2 El Liberal de Madrid, 14 de març de 1903. El Liberal va ser un diari fundat el 1879 a Madrid per exredactors de El Imparcial; va esdevenir portaveu dels lliberals durant la Restauració i incloia articles dels republicans.